27 d’Abril de 2008

Sempre, arribat el punt de fer el meu diari, al inici de la descripció em trobo en la mateixa situació; sento que repeteixo la dinàmica de cada dijous. Realment aquest apartat podria ser idèntic, únicament modificant la part del taller.

Si més no , vaig arribar a les 9.00h i vaig continuant mirant el projecte del centre. La veritat i com a crítica personal, no veig lògic que no pugui fer fotocòpies de la informació a la qual tinc accés a copiar-ho a mà. De fet, ho esmentat però continuo copiant a mà i limitant-me bastant en els moments que tinc de recerca.

 

Tot seguit, varem parar la taula i baixar les esmorzar per esperar que anessin arribant les mares i infants.

 

Va tenir bastant èxit ja que eren 8 mares amb els seus fills. L’esmorzar primer va ser conjunt amb mares i infants mentre parlaven i reien. A mesura que avançava els nens anaven a la zona de jocs i les mares continuaven parlant.

 

Es va proposar com a taller, fer un canvi de la decoració de la sala, és a dir, canviar el mural. Certes mares es van motivar i tenien ganes de fer aquesta manualitat. L’escenari de parlar va canviar de la taula d’esmorzar a la taula de taller.

 

Al acabar el mural, que al final només una mare ho va fer, les mares van marxar i la tècnica infantil i jo varem recollir tot.

 

Res de res

Vull remarcar que encara no m’he trobat en cap situació en que la meva actitut hagi de ser asertiva, i això és bo i beneficiòs tant pel centre com per mi.

Potser estic generar massa expectatives?

En un dels espais de debat de seminari, vaig reflexionar força sobre la relació educativa que tinc amb una de les usuàries. Per tal de poder mostrar-li que pot confiar en mi o béper tranquilitzar-la en certes situacions, vaig explicar-li una informació sobre mi ( que no em comprometia pas) per tal de fer-me més propera. Però, després de sentir el debat de seminari vaig reflexionar i em vaig adonar que potser en certs moments m’havia relaxat i m’havia deixat endur més per una relació emocional que no pas professional.

Crec que al ser el primer cop que trepitjo el món social, encara no tinc armes per aconseguir confiança ni ser com fer-ho i per tant utilitzo aquelles del quotidià. Després de la reflexió, amb ajuda del debat, també em vaig adonar que potser no era tan greu la informació que havia donat, com les expectatives que potser estava generant en aquella usuària.

Potser el fet de tenir algú que cada dijous es preocupi i interessi per tu, va serntir-se bé. Però això ho de vigiliar i controlar per no sortir mal parades les dues. Cal remarcar, que crec que totes dues sabem que la nostra relació té una durada marcada i quan jo acabi les pràctiques això s’acabarà.

Davant aquest conflicte interior m’he fixat una primera meta; ser conscient d’allò que dic i de la relació que mantinc amb ella. Crec que més endevant podré trobar la solucó a aquest conflicte, si és que ho és.

Un espai més proper

El fet d’estar en un parc, mengat pipes i relaxades parlant, va ser un moment propici per tractar temes de preocupació de els usuàries. Així ho va fer una de els educadores, i alhora que unes jugavem amb els infants i les mares a fútbol, ella va aprofitar per aprofundir en una problemàtica d’una mare que porten treballant des de fa temps.

Per tant, alhora d’intervenir s’han de contemplar certs espais no reglats que potser són en els que més es poden aconseguir certes coses. La relació educativa molts cops s’edevé en espais percebuts molt reglats per l’usuari, com potser al despatx del centre,etc. El fet d’estar un parc jugant i poder tractar temàtiques importants amb un ambient més distens i relaxat pot facilitar i millorar aquesta relació educativa.

13 de Març de 2008

Com cada dijous, en arribar al centre, vaig tenir un espai de 09.00h a 10.00h per poder mirar el projecte del centre i poder començar a el·laborar la memòria de les pràctiques. Realment al projecte està gairebé tota la informació que necessito i potser es fa cansat haver de copiar tota aquesta informació a mà. La meva tutora em va comentar que parlaria amb una de les professionals de la cooperativa EAS per poder definir bé a quines informacions tinc accès o no.

Després de vàries sessions a seminari queixant-me de que no sabia el perquè de moltes accions, aquell dijous va ser decisiu. Només arribar vaig començar a preguntar dubtes a la tècnica infantil referent als nens, i em va respondre molt argumentadament peremetint-me poder entendre millor certes situacions.

La dinàmica del dijous va ser una mica diferent ja que es va decidir fer una sortida a La Capsa del Jocs, al Parc del Besòs. La Capsa, com així l’anomenen, és un projecte del Consorci del barri de La Mina on es pretèn oferir un espai de joc per infants i famílies del barri. La veritat és que em vaig sorprendre al veure com era i com estava pensada. És un gran projecte que permet ser un espai de trobada per tal de conèixer totes les famílies del barri, tant les que ja estan a un recurs conèixer-les més a fons, com per aquelles que s’apropen i poden ser futures usuàries dels diferents centres i entitats del barri.

En La Capsa es va produir un espai distens per poder parlar les mares i les educadores de les seves preocupacions, però també un espai on varem jugar i compartir vivències tant mares com fills.

Al finalitzar, cada mare va marxar des de La Capsa i nosaltres varem tornar al centre per fer el diari d’aquell dia i acomiadar-nos fins després de setmana santa.

Hem fixat un dia amb la tutora per fer una devolució, on ella argumentarà com em veu i jo esmentaré com veig al centre.

Tots a una!

Aquest podríem dir que va ser el lema d’aquell dia.

Totes les entitats, el Consorci de La Mina, Serveis Social i la pròpia gent del barri, tenien la mateixa il·lusió en aquell dia.

Crec que aquesta il·lusió va afavorir de manera doble a les entitats i al barri. És a dir, aquesta il·lusió va promoure que les entitats es moguessin per fer cartells macos, tallers cridaners o possar-se en coordinació, i això va provocar una bona “posta en escena”. I alhora, aquesta il·lusió va permetre unir-se a tot el barri (incloent entitats, usaris i població del barri) en el mateix projecte. Va facilitar doncs, la coordinació entre tots per poder gaudir més de la festa del dia de la dona treballadora.

Un mateix espai amb diferents dimensions.

La trobada va ser força original i oportuna, ja que varem poder coincidir moltes entitats amb un fi comú al barri de La Mina.

“Un mateix espai amb diferents dimensions” s’esdevé al fet de que en una celebració per el dia de la dona treballadora es trobessin usuaris, professionals, gent del barri… per aquest interès. És per això, que vaig poder mantenir diverses relacions.

D’una banda, amb les usuàries del centre ens varem trobar a un espai diferent que comportava unes sensacions i vivències diferents. També vaig poder observar el tipus de relació que tenien amb altres entitats o gent del barri. Les professionals d’altres entitats es van interessar en mi, pel fet de que estigués fent pràctiques, cosa que ens va permetre mantenir conversa sobre la carrera universitària, la pràctica,etc. També vaig poder parlar amb la gent del barri i tenir una òptica més propera del que era la realitat de la Mina.

Vull destacar que aquell dia a més de sentir-me un membre més de l’equip del Creixem Junts, em vaig sentir una més del barri de La Mina.

Un dia diferent, funcions diferents.

Si més no aquell dia era ben diferent. No realitzavem la mateixa dinàmica de cada dijous, i crec que tant era diferent per mi, com per les professionals, com per les mares.

Aquell dia les dues educadores, la tècnica infantil i la noia de pràctiques al carrer realitzaven funcions de compra i venda, més que educadores i tècnica. Amb compra i vendra, em refereixo al fet que la get s’apropés a la nostra paradeta, participés en el nostre taller i es mostrés interès per el projecte.

Em vaig adonar que és molt important el saber canviar de “màscara” quan toca. Un educador ha de saber tenir diferents cares, funcions i tasques depenent el lloc. Davant els usuaris seràn  unes, davant un altre professional unes altres i davant un barri unes altres. La plasticitat dels educadors crec que és una competència molt important que s’ha de saber desenvolupar i estimular.

Dia de la dona treballadora! 7 de Març de 2008

Aquest dia va ser bastant peculiar i diferent als altres. Varem canviar la setmana passada el dia de pràctiques per que poder vinvenciar un festa de barri comunitària per celebrar el dia de la dona treballadora.

Davant al centre es van ajuntar diferents entitat que treballaven amb dones; Serveis Socials, Dones Iris, Moto, Creixem Junts,etc. Ens varem posar cada entitat en un estant i allà varem exposar murals i treballs que havíen fet les diferents dones. Va ser un espai molt enriquidor el de la preparació, ja que entre nervis i tension per la gent que vindria i el temps nuvolat que feia, vaig poder conèixer la il·lusió dels diferents professionals en els diferents projectes. Tots estaven suport contents i motivats per celebrar aquest dia i per tot el que suposava.

Un cop tots col·locats va começar a arribar gent del barri. Els tallers de les entitats eren molt cridaners per la gent, com per exemple fer txapes per la roba amb un missatge a favor de la dona, fer medalles on les dones de Moto ressaltaven un aspecte positiu teu, missatge a favor de la dona,etc. Per tant, la gent hi va passar força estona entre estan i estan. Va ser un espai també per conèixer a la població real del barri de la Mina; quins eren els seus interessos, aficions, preocupacions,etc.

La dinàmica del matí va ser un anar i venir de gent en els diferents estans. Va ser un dia important tant per professionals com per usuàries, també perquè era un moment de difusió i promoció de les diferetns entitats per tal de recaptar més usuaris.

Vaig poder vivenciar el que era la vida del barri de La Mina, tant amb els seus professionals com amb els habitants del barri. A nivell íntim va ser una experiència molt maca i emocionant per recordar.

Vull remarcar també, que aquest dia vaig poder observar la importància de tenir unes bones coordinacions i relacions amb altres entitats i persones. Doten d’un espai harmoniós i tranquil on no costa gaire sentir-se acceptat, integrat i un membre més de l’equip.

Al acabar el matí varem recollir tots conjuntament amb una gran satisfacció ja que havíem celebart tots junts el dia de la dona treballadora.

Som un equip

En l’espai que es va donar després de recollir tot al despatx, vaig veure molt destacat el sentiment d’equip que tenien les dues educadores. Davant una problemàtica que havia sorgit en relació a la coordinació amb un altre centre, es va veure el suport que es donaven mutuament com equip i de la consciència que tenien de quina era la seva finalitat com equip. Les dues em van remarcar la finalitat que teniem el educadors; desaparèixer. Vaig veure molta coordinació i consens entre elles i aquest suport al que cadascuna fés. A més, vull destacar que me van fer sentir part de l’equip, preguntant-me les meves opinions i valorant-les en les seves intervencions i coordinacions.