Punts positius i punts negatius

En la reunió d’equip que vaig assistir vaig poder observar una altra cara del treball en equip. A part d’anar tots a una en el treball en equip, també cal ser sincer i ferme amb els teus companys d’equip, i intentar millorar aquells aspectes que poden fer trontollar el treball en equip. Si en un membre de l’equip considera que algun dels seus companys està realitzant una tasca incorrecte, ho important es comunicar-se amb aquest company perquè ho sàpiga. Per això la comunicació és tant important en el treball en equip.

A més la manera en que es deien els punts postius i negatius, em va semblar molt adequada perquè a més proporcionava solucions i no simplement paraules, eren crítiques totalemtn constructives i per la millora del equip i del propi professional. Alhora de treballar en equip cal contemplar aquestes aspectes i actituds per a la millora de la dinàmica d’aquest.

Un equip dividit segons les seves tasques

El centre o, més ben dit, projecte contempla tres professionals clares; les dues educadores socials i la tècnica infantil.

Una de les dues educadores, en els dies de pràctiques que jo assisteixo al centre, està al despatx, suposo que fent paper i gestions referents a les mares i al centre. A més, l’altre educadora va pujant i baixant del despatx a la sala on estan les mares. Suposo que suposa moltes tasques el centre i les mares i que per això aprofiten els espais que estem la tècnica infantil i jo, per poder avançar feina.

De totes maneres, sento que hi ha una manca de suport d’equip i de divisió clara de les funcions. És a dir, entre les dues educadores si que ho ha un gran suport i treball en equip, però en canvi, a visió personal, la tècnica infantil camina més per altres camins. És a dir, fa feina que crec que haurien de fer totes tres. Ella passa les actes, posa la taula, pensa el tallers, recull la sala,etc. A títol personal, crec que és una feina que haurien de fer totes tres, però també desconec quines tasques i quina complexitat tenen aquestes que desenvolupen les educadores.

 

Tots a una!

Aquest podríem dir que va ser el lema d’aquell dia.

Totes les entitats, el Consorci de La Mina, Serveis Social i la pròpia gent del barri, tenien la mateixa il·lusió en aquell dia.

Crec que aquesta il·lusió va afavorir de manera doble a les entitats i al barri. És a dir, aquesta il·lusió va promoure que les entitats es moguessin per fer cartells macos, tallers cridaners o possar-se en coordinació, i això va provocar una bona “posta en escena”. I alhora, aquesta il·lusió va permetre unir-se a tot el barri (incloent entitats, usaris i població del barri) en el mateix projecte. Va facilitar doncs, la coordinació entre tots per poder gaudir més de la festa del dia de la dona treballadora.

Som un equip

En l’espai que es va donar després de recollir tot al despatx, vaig veure molt destacat el sentiment d’equip que tenien les dues educadores. Davant una problemàtica que havia sorgit en relació a la coordinació amb un altre centre, es va veure el suport que es donaven mutuament com equip i de la consciència que tenien de quina era la seva finalitat com equip. Les dues em van remarcar la finalitat que teniem el educadors; desaparèixer. Vaig veure molta coordinació i consens entre elles i aquest suport al que cadascuna fés. A més, vull destacar que me van fer sentir part de l’equip, preguntant-me les meves opinions i valorant-les en les seves intervencions i coordinacions.