Els professionals fora del centre

Un cop els professionals estan fora del centre, les funcions i tasques d’aquest canvien o al menys varien de certa manera. En primera instància la Tècnica Infantil no va venir al Zoo, ja que com les mares estaven tota l’estona amb els seus infants i era una activitat per compartir més en família i no per separar infants de les sevs mares, la Tècnica no va venir. Les educadores en el Zoo realitzavem funcions i tasques d’acompanyament, però no a les mares només, com en el cas del centre, sinò a les  famílies, al conjunt. Les educadores motivaven a les mares a que llegissin els cartellets dels diferents animals per així ensenyar d’on venien, com eren o com es deien. 

Els professionals eren els mateixos del centre, menys un la tècninca, però les tasuqe si funcions que desenvolupavem en aquell espai no eren les mateixes ni les pertinents, fet al qual les educadores es van saber adpatar molt bé i desenvolupar en aquell espai les funcions pertinents i no les del centre.

Un dia diferent, funcions diferents.

Si més no aquell dia era ben diferent. No realitzavem la mateixa dinàmica de cada dijous, i crec que tant era diferent per mi, com per les professionals, com per les mares.

Aquell dia les dues educadores, la tècnica infantil i la noia de pràctiques al carrer realitzaven funcions de compra i venda, més que educadores i tècnica. Amb compra i vendra, em refereixo al fet que la get s’apropés a la nostra paradeta, participés en el nostre taller i es mostrés interès per el projecte.

Em vaig adonar que és molt important el saber canviar de “màscara” quan toca. Un educador ha de saber tenir diferents cares, funcions i tasques depenent el lloc. Davant els usuaris seràn  unes, davant un altre professional unes altres i davant un barri unes altres. La plasticitat dels educadors crec que és una competència molt important que s’ha de saber desenvolupar i estimular.

Aprendre des de les vivències

Com ja he esmentat abans, va venir una educadora que havia estat de baixa les últimes setmanes. Vull destacar la tasca que va fer amb mi, tot i ella no ser la meva tutora de pràctiques.

Quan va acabar el matí i varem pujar al despatx, em va començar a preguntar sobre quines impressions havia tingut aquell dia respecte les mares i la relació amb els infants, i qüestionant-me els meus pensament. Intentava buscar el meu últim perquè i fonamentar més les meves idees. Va intentar guiar les meves impressions, explicant-me les històries de certes mares perquè entenés perquè es compartaven així.

A part d’això, va coménçar a comparar certes situacions donades al centre amb altres que ella havia viscut en altres centres. Aquestes històries van cridar la meva atenció i em van permetre conèixer més la seva tasca. Anava explicant les seves vivències i qüestionant-me a mi, com per exemple tu que haguessis pensat, que haguessis fet… i oferint-me quina va ser la seva tria i aconsellant-me sobre el que jo l’havia dit. Una educadora amb un llarg recorregut vivencial de la qual espero aprendre molt. 

Educadora social vs. Tècnica infantil

El primer dia no vaig tenir temps d’observar realment quines eren les tasques de les educadores en aquest recurs i el segon dia tampoc van quedar gaire clares. Ben bé va tenir el mateix caire voluntari que l’altre vegada ( amb caire voluntari em refereixo a la tasca de parar taula, esmorzar amb les mares i jugar amb els nens). Tot i que continuava tenint aquest dubte de no saber ben bé la tasca, em va sorgir un de nou; quina era la diferència entre les tasques i funcions de l’educadora social i les de la tècnica infantil. Si més no desenvolupaven una feina bastant similar per no dir del mateix caire. Pot ser la tècnica infantil només tenia funcions amb els infants, però interactuava de la mateixa manera que l’educadora; seient a taula i esmorzant amb elles.

Només érem tres al recurs; la tècnica infantil, l’educadora i jo, ja que l’altre educadora està de baixa. Pot ser el fet de no tenir tot l’equip feia que certs professionals haguessin de desenvolupar feines no prèviament definides per elles.

Educadora social o voluntària? (7 de Febrer de 2008)

Al llarg de la primera jornada de pràctiques em vaig qüestionar si això era ser educadora. Evidentment el fet d’esmorzar amb les mares, una situació tant summament quotidiana que vivim tots, segur que té el seu què, una finalitat, segur que serà una vida per aconseguir informació que d’altres bandes no es trobaria o que ens pot ajudar a altres coses,etc. però no ho vaig veure.

 Suposo, com ja he dit, que va ser el conjunt de casualitats que va fer que aquell dia no em poguessin impregnar de tot el que és el centre, funcions, dinàmiques,etc.

Però, si més no la primera impressió que tinc de la funció de l’educador/a social en aquest centre crec que és totalment equiparable a la d’un voluntari, en el sentit que no cal una formació, una carrera universitària per poder desenvolupar-la.

 He posat grans expectatives en el proper dia de pràctiques, per tal de veure reflectida clarament les funcions i tasques de l’educador/a social i la justificació de tot els actes.