8 de Maig

Aquest dia no varem quedar a la mateixa hora de sempre, sinó  a les 8.ooh del matí ja que  havia estat convidada a una reunió d’equip.

La reunió es centrava bàsicament en dos punts; la preparació de la festa de la família que era el dia 15 de Maig i en una revisió de curs a nivell de professional. En el primer punt jo vaig estar bastant passiva, ja que tampoc tenia gaire a dir, eren qüestions més de caire organització i de distribució entre les professionals del centre; quin material comprar, qui el comprava, quan,etc. En el segon punt vaig començar a ser activa, a més perquè se’m va demanar participació. Es revisava a cada un dels professionals dient els seus punts positius i els seus punts negatius. La veritat que va ser molt interessant i els professionals entre ells eren molt  sinceres tant en punts positius com negatius, a més d’oferir solucions als punt negatiu per no deixar-ho solament en paraules. També se’m va revisar a mi a nivell postiu, ja que a nivell negatiu totes van arribar a l’acord de que no ho podien veure si hi havia punts negatius en tant pocs dies i amb aquesta freqüència.

La resta del dematí en el centre es va desenvolupar com qualsevol altra; les mares i infants anaven arribant, per un costat mares esmorzaven i per l’altre els infants jugaven. Jo no vaig poder estar present en la dinàmica del matí, ja que tenia que acabar de concretar certs documents i informacions per poder realitzar la memòria. Realment en el projecte de Creixem Junts, vaig poder trobar tota la informació necessaria per fer  la memòria i la meva tutora estava tot el temps disponible per a mi i per ajudar-me a confeccioanr la memòria, fet que vaig valorar molt positivament.

24 d’Abril de 2008

Aquest dia era especial, no realitzavem la dinàmica normal de cada dia en el centre, ja que aquell dia marxàvem al Zoo! Vàrem quedar al matí al centre, per tal d’agafar tot el material necessari, i més tard van començar a arribar les mares totes equipades per marxar al Zoo. Hi havia una gran expectació i il·lusió per anar al Zoo, tant per part dels infants com de les mares.

Ens vàrem posar en marxa i vam anar a buscar el tramvia. El viatge en tramvia va ser peculiar i una mica cridaner, ja que les mares es paralaven cridant de punta a punta, tot i que les educadores intentessin controlar els seus tons de veu, però era bastant impossible. Al arribar allà, vàrem fer cua per pagar les entrades i vam entrar. Les mares només van pagar 5€, la resta, el transport i la resta de l’entrada, ho pagava el centre. Aquest fet va ser una oportunitat, ja que gairebé totes les mares tenen problemes econòmics i per tant, si l’activitat haguès tingut un cost més elevat moltes mares i famílies no haguessin anat.

Un cop dins del Zoo vam fer un petit recorregut per ell i informant-nos dels espectacles que es feien per tal de ser-hi present. Vam arribar al Zoo a les 12.30h aproximadament i les famílies i professionals es quedaven tot el dia, fet que va fer que jo no pugues gaudir gaire de l’experiència del zoo, ja que havia d’anar a treballar. L’estona que vaig estar amb elles al Zoo va ser molt divertida, a més va ser molt interessant veure com els hi transmetien aquella il·lusió als seus fills i filles.

Va ser una sortida adequada i pertinent, ja que va trencar la dinàmica del centre i va motivar i il·lusionar tant infants com a mares, a més va fer sortir a les mares del seu entorn habitual, cosa que moltes fa molt que no fan.

17 d’Abril de 2008

Com cada matí de pràctiques, a les 9.00h estic a la porta del centre, on en el despatx m’espera la Tècnica Infantil que està preparant l’activitat per aquell dia; farem un taller. El taller consistira en pintar un tros de cartró en forma de rosa, dels colors d’aquesta, ja que la diada de Sant Jordi està aquí al costat.

Comencem a preparar les taules, tot i que jo torno a pujar per acabar de mirar-me el projecte i veure que és el que em falta per poder fer la memòria. La veritat encara no entenc perquè no em deixen fer fotocòpies de certes parts si me les deixen copiar a mà, serà qüestió de gastar tinta.

Comencen a arribar les mares i les rebem la Tècnica i jo, ja que les altres dues educadores encara no han arribat. Comencem a preparar l’esmorzar pels infants i ha esmorzar i xerrar amb les mares. Una mare ve preocupada per problemes amb la seva ex-parella i la custòdia de la nena. Arriba l’Educadora Social i Directora del centre i ens informa que avui vindran uns nois i noies italians, que estudien un mòdul d’Integració Social, a conèixer el Creixem junts. Les mares es ruboritzen i alerten a la resta de mares que van arribant de la presència dels italians.

La dinàmica del matí és ben similar a la resta de matins; les mars esmorzen a la taula mentres xerren entre ells duran tot el matí i els nens juguen en la zona de jocs, fins que la Tècnica els crida per fer l’activitat preparada. L’arribada dels italians va causar furor entre les mares, que van anar directes a ells per parlar-hi. Tot i no entendre ni parlar el italià, les mares els conviden a pasar, a seure i a esmorzar amb elles. Els italians eren bastant tímids, fet que contrarestava amb les actituds més relaxades i distenses de les mares. Al llarg del matí els italians es van anar repartint entre les mares i els infants. A causa del mal dia que feia, moltes mares van aprofitar que parava de ploure per marxar, fet que va suposar que al final només quedessin dues famílies.

Al acabar i marxar totes les famílies, les vàrem acompanyar fins la porta conjuntament amb els italians i els vàrem acomiadar. Tot seguit vàrem recollir i netejar la sala.

3 d’Abril de 2008

Llevar-me per anar a pràctiques cada dia es fa més feixuc. Els primers dies estava molt motivada i em llevava energètica amb ganes d’anar al centre. Últimament em dóna com mandra anar al centre, si sóc sincera.

 

Vaig arribar al centre a les 9.00h del matí i la tècnica infantil i jo varem parlar sobre que faríem aquell dia, ja que venia un noia a explicar contes, la qual havia estat alumne de pràctiques del centre.

Com cada dijous, la tècnica infantil i jo varem preparar la zona d’esmorzar i la de joc, on posem algunes joguines pels infants.

Les mares van anar arribant poc a poc, totes mogudes per el interès i la crida d’atenció de la visita d’una conta contes.

Els primers moments, van ser els rutinaris del centre; els d’esmorzar. Les mares es varen anar ajuntant al voltant de la taula, mentre els infants anaven a la zona de joc. Va costar una mica mobilitzar-les cap a la sala contínua per tal de fer la sessió, però les educadores i les tècnica les varen començar a motivar i elles van respondre positivament.

 

Varem canviar de sala, tant infants com mares. Va ser una mica difícil perquè tothom estava com esverat i no estaven molt predisposades a una sessió de tranquil·litat, com era la que estava planificada.

La sessió era de conta contes. Per començar la noia va explicar un conte infantil amb el suport d’una nina, on tots els nens estaven asseguts en uns matalassos al terra. Els infants són molt petits i es van mostrar una mica inquiets, era difícil mantenir-los asseguts.

Al principi els intentàvem retenir asseguts i calmats però era bastant impossible, així que varem deixar que els infants interactuessin directament amb el conte, tocant la nina, relacionant objectes que s’explicaven amb sorolls, per exemple “ què fa el cotxe? Brum brum”. Al acabar el conte, es va proposar fer una reflexió de com havien vist la reacció dels infants, com s’havien sentit elles i com havien vist a la noia que explicava el conte alhora de fer-ho. Al principi va costar que les mares arranquessin però quan la noia va començar a lligar el que explicava amb les experiències personals de cadascuna de les mares, va ser més fàcil. Les mares explicaven com elles els hi explicaven contes als infants, com ho feien, si s’ho inventaven i complementaven amb coses significatives per els infants,etc. També van reflexionar sobre la seva infantesa, dels contes que els seus familiars els hi havia explicat i com elles ara els transmetien. Va ser molt interessant aquesta conversa i certes mares es van sensibilitzar més que d’altre i van participar més.

Per acabar van haver d’inventar-se un conte sobre el que elles volguessin i anar complimentant-lo totes juntes. El conte que  van crear parlava sobre el centre i com les havia acollit i ajudat en la seva situació. Es va veure el agraïment que tenien vers el centre i com havia canviat la seva vida.

Al acabar moltes mares van començar a marxar a tota pressa i les poques que van quedar van començar a parlar. Una d’elles va proposar de fer un dia al centre debats sobre temes que a elles els hi interesses. D’aquesta conversa va sorgir un debat força interessant. Una de les mares estava preocupada perquè l’any vinent la seva filla havia d’anar a l’escola i el fet que només hi hagués una professora per 20 infants li preocupava. El què de la conversa es centrava en les diferents opinions que optaven les mares i on es deixava intuir una mica el tipus de relació que mantenien amb els seus fills, unes més proteccionistes i altres més experimentadores.  

 

Per finalitzar, les mares van marxar i la tècnica infantil i l’educadora social varem recollir el centre.

 

 

 

 

27 d’Abril de 2008

Sempre, arribat el punt de fer el meu diari, al inici de la descripció em trobo en la mateixa situació; sento que repeteixo la dinàmica de cada dijous. Realment aquest apartat podria ser idèntic, únicament modificant la part del taller.

Si més no , vaig arribar a les 9.00h i vaig continuant mirant el projecte del centre. La veritat i com a crítica personal, no veig lògic que no pugui fer fotocòpies de la informació a la qual tinc accés a copiar-ho a mà. De fet, ho esmentat però continuo copiant a mà i limitant-me bastant en els moments que tinc de recerca.

 

Tot seguit, varem parar la taula i baixar les esmorzar per esperar que anessin arribant les mares i infants.

 

Va tenir bastant èxit ja que eren 8 mares amb els seus fills. L’esmorzar primer va ser conjunt amb mares i infants mentre parlaven i reien. A mesura que avançava els nens anaven a la zona de jocs i les mares continuaven parlant.

 

Es va proposar com a taller, fer un canvi de la decoració de la sala, és a dir, canviar el mural. Certes mares es van motivar i tenien ganes de fer aquesta manualitat. L’escenari de parlar va canviar de la taula d’esmorzar a la taula de taller.

 

Al acabar el mural, que al final només una mare ho va fer, les mares van marxar i la tècnica infantil i jo varem recollir tot.

 

13 de Març de 2008

Com cada dijous, en arribar al centre, vaig tenir un espai de 09.00h a 10.00h per poder mirar el projecte del centre i poder començar a el·laborar la memòria de les pràctiques. Realment al projecte està gairebé tota la informació que necessito i potser es fa cansat haver de copiar tota aquesta informació a mà. La meva tutora em va comentar que parlaria amb una de les professionals de la cooperativa EAS per poder definir bé a quines informacions tinc accès o no.

Després de vàries sessions a seminari queixant-me de que no sabia el perquè de moltes accions, aquell dijous va ser decisiu. Només arribar vaig començar a preguntar dubtes a la tècnica infantil referent als nens, i em va respondre molt argumentadament peremetint-me poder entendre millor certes situacions.

La dinàmica del dijous va ser una mica diferent ja que es va decidir fer una sortida a La Capsa del Jocs, al Parc del Besòs. La Capsa, com així l’anomenen, és un projecte del Consorci del barri de La Mina on es pretèn oferir un espai de joc per infants i famílies del barri. La veritat és que em vaig sorprendre al veure com era i com estava pensada. És un gran projecte que permet ser un espai de trobada per tal de conèixer totes les famílies del barri, tant les que ja estan a un recurs conèixer-les més a fons, com per aquelles que s’apropen i poden ser futures usuàries dels diferents centres i entitats del barri.

En La Capsa es va produir un espai distens per poder parlar les mares i les educadores de les seves preocupacions, però també un espai on varem jugar i compartir vivències tant mares com fills.

Al finalitzar, cada mare va marxar des de La Capsa i nosaltres varem tornar al centre per fer el diari d’aquell dia i acomiadar-nos fins després de setmana santa.

Hem fixat un dia amb la tutora per fer una devolució, on ella argumentarà com em veu i jo esmentaré com veig al centre.

Dia de la dona treballadora! 7 de Març de 2008

Aquest dia va ser bastant peculiar i diferent als altres. Varem canviar la setmana passada el dia de pràctiques per que poder vinvenciar un festa de barri comunitària per celebrar el dia de la dona treballadora.

Davant al centre es van ajuntar diferents entitat que treballaven amb dones; Serveis Socials, Dones Iris, Moto, Creixem Junts,etc. Ens varem posar cada entitat en un estant i allà varem exposar murals i treballs que havíen fet les diferents dones. Va ser un espai molt enriquidor el de la preparació, ja que entre nervis i tension per la gent que vindria i el temps nuvolat que feia, vaig poder conèixer la il·lusió dels diferents professionals en els diferents projectes. Tots estaven suport contents i motivats per celebrar aquest dia i per tot el que suposava.

Un cop tots col·locats va começar a arribar gent del barri. Els tallers de les entitats eren molt cridaners per la gent, com per exemple fer txapes per la roba amb un missatge a favor de la dona, fer medalles on les dones de Moto ressaltaven un aspecte positiu teu, missatge a favor de la dona,etc. Per tant, la gent hi va passar força estona entre estan i estan. Va ser un espai també per conèixer a la població real del barri de la Mina; quins eren els seus interessos, aficions, preocupacions,etc.

La dinàmica del matí va ser un anar i venir de gent en els diferents estans. Va ser un dia important tant per professionals com per usuàries, també perquè era un moment de difusió i promoció de les diferetns entitats per tal de recaptar més usuaris.

Vaig poder vivenciar el que era la vida del barri de La Mina, tant amb els seus professionals com amb els habitants del barri. A nivell íntim va ser una experiència molt maca i emocionant per recordar.

Vull remarcar també, que aquest dia vaig poder observar la importància de tenir unes bones coordinacions i relacions amb altres entitats i persones. Doten d’un espai harmoniós i tranquil on no costa gaire sentir-se acceptat, integrat i un membre més de l’equip.

Al acabar el matí varem recollir tots conjuntament amb una gran satisfacció ja que havíem celebart tots junts el dia de la dona treballadora.

28 de Febrer de 2008

Si el dia anterior començava aterrar en el centre, crec que ara ja he recollit les maletes. M’he adonat de perquè em vaig començar a frustar en relació amb el centre. Mai he treballat en el món social en les seves profunditats, és a dir, si que estic en l’eduació en el temps de lleure on eet pots trobar certes problemàtiques però no és en la seva plenitut el món social. Les meves expectatives eren molt elevades, o si més no diferents a les que em vaig trobar. Pensava que començaria a tractar problemàtiques més greus que no fossin problemes econòmics (no vull dir que no siguin uns problemes importants). No tenia gaire coneixement del centre i del que feien i vaig anar construint unes expectatives que no lligaven amb el lloc on desenvoluparia les pràctiques. Després de tres dies de pràctiques per fi sento que m’omple el centre. He baixat les meves expectatives o si més no, he reconstruit les expectatives que tenia en funció de la realitat del centre. M’he adonat que, per començar a inserir-me en el món social, aquest centre és idoni. Són problemàtiques no gaire llunyanes a mi, en el sentit que és coneguda des de sempre la situació del Barri de la Mina.

Vaig arribar a les 09.00h al centre i vaig començar a fer recerca del projecte i altres documents facilitats el dia anterior de pràctiques per el Consorci del Barri de la Mina. El dia anterior havíem anat al Consorci per tal de conèixer millor als tècnics que treballavem al barri i quines tasques desenvolupaven i per obtenir informació per la recerca.

La dinàmica va ser la mateixa de tots els dies i varem fer un taller. Varem fer dos tallers diferents; els nens van pintar una fitxa a partir d’una música que escoltaven i les mares van pintar unes flors on havíen d’escriure alguna cosa en referència a la dona, ja que el divendres 7 faríem una activitat en motiu del Dia de la dona. Van ser activitats separades entre mares i fills.

Al acabar els tallers i recollir-ho tot, varem pujar al despatx i a més de continuar amb la recerca, es va donar un espai de debat sobre la participació comunitària d’altres centres en el barri. Es destacava que hi havia certs centres que defensaven el treball comunitarri i de barri, però que alhora de la veritat es tancaven en si mateixos. També es va parlar de les diferents coordinacions que feia el centre amb altres recursos dedicats a les dones i com aquesta coordinació en certs moments, era força complicada per aquest tancament. No permetia connectar els diferents recursos i fer un treball de barri més potent.

Remarco que el proper dia de pràctiques el canviem per divendres, ja que celebrem el Dia de la dona i es realitza una festa comunitaria, que les educadores del centre consideren important que hi sigui present per conèixer més a fons les dones del barri de la Mina i les seves problemàtiques, tot i estar en altres centres.

21 de Febrer de 2008

Sembla que cada cop estic aterrant més al centre. Cada cop tinc més consciència de quines tasques es desenvolupen i quina finalitat té el propi centre.

Com cada dijous, vaig arribar a les 09.00h al centre. Varem parar taula per esmorzar i treure totes les joguines per jugar amb els nens i nenes.  La dinàmica va ser la mateixa; van anant arribant les mares (on aquest dijous eren ben poquetes) i anavem esmorzant, mentres els nens jugaven i esmorzaven alhora. Aquest dijous no varem fer cap taller, el motiu no em va quedar gaire clar, però simplement varem compartir l’espai de joc mares i fills, un dels objectius de les activitats de dijous “Gaudim junts”.

Al marxar les mares i nens/nes i recollir-ho tot, varem pujar al despatx on la meva tutora em va mostrar el projecte de “Creixem Junts” per poder començar a fer recerca i confeccionar la memòria.

 Cal destacar, que aquest dijous es va reincorporar una educadora que portava molt de temps al centre i fins ara no havia conegut.

Per tal de poder seguir i aprofundir la meva recerca, varem acordar que de 09.00h a l’hora que paressim taula per esmorzar, seria un espai per mirar el projecte i altres informacions interessants per la memòria de pràctiques.

14 de Febrer de 2007

Si al primer dia de pràctiques no va haver-hi una gran motivació final, en el segon tampoc es va donar el cas. Per motius varis, la meva tutora i jo varem acordar el canvi d’horari, en comptes de 9:30h a 14:30h, entrar 30 min abans per poder sortir abans. L’estona que es dóna entre les 9:00h i les 10:00h no m’ha quedat gaire clar quina utilitat té o si més no, quina feina es desenvolupa en aquella hora. La setmana passada havíem acordat que el proper dia faríem una ullada al barri, per tal de situar-me millor en el context on es desenvolupava el recurs. Coincidències que es van donar ( dia de vaga de professor, amb el qual s’esperava que el nombre de mares puges, a més de la pluja), va fer que aquella observació a nivell territorial es deixes per un altre dia. La dinàmica que es va seguir va ser del mateix estil que el primer dia; primer les educadores i jo varem parar la taula per esmorzar i varem habilitar la zona de jocs per només arribar els nens pugessin anar. El pensament previ que hi havia en relació al nombre de mares que vindrien amb els seus fills per el tema de la vaga de profes, va ser fals. Aquell dia només van venir una mare amb els seus dos fills i dues àvies amb els seus nets ( no eren les mateixes usuàries que el primer dia). Tot seguit varem fer un taller d’arròs sobre paper i al finalitzar aquest varem recollir la sala i pujar al despatx. Creia que era el moment per començar a qüestionar sobre certs dubtes que tenia pel cap des de que havia arribat al centre, però per coincidències ( tenien una reunió al consorci l’educadora i la tècnica infantil),només vaig tenir temps per demanar informació per a la memòria i fer una breu ullada al projecte.