3 d’Abril de 2008

Llevar-me per anar a pràctiques cada dia es fa més feixuc. Els primers dies estava molt motivada i em llevava energètica amb ganes d’anar al centre. Últimament em dóna com mandra anar al centre, si sóc sincera.

 

Vaig arribar al centre a les 9.00h del matí i la tècnica infantil i jo varem parlar sobre que faríem aquell dia, ja que venia un noia a explicar contes, la qual havia estat alumne de pràctiques del centre.

Com cada dijous, la tècnica infantil i jo varem preparar la zona d’esmorzar i la de joc, on posem algunes joguines pels infants.

Les mares van anar arribant poc a poc, totes mogudes per el interès i la crida d’atenció de la visita d’una conta contes.

Els primers moments, van ser els rutinaris del centre; els d’esmorzar. Les mares es varen anar ajuntant al voltant de la taula, mentre els infants anaven a la zona de joc. Va costar una mica mobilitzar-les cap a la sala contínua per tal de fer la sessió, però les educadores i les tècnica les varen començar a motivar i elles van respondre positivament.

 

Varem canviar de sala, tant infants com mares. Va ser una mica difícil perquè tothom estava com esverat i no estaven molt predisposades a una sessió de tranquil·litat, com era la que estava planificada.

La sessió era de conta contes. Per començar la noia va explicar un conte infantil amb el suport d’una nina, on tots els nens estaven asseguts en uns matalassos al terra. Els infants són molt petits i es van mostrar una mica inquiets, era difícil mantenir-los asseguts.

Al principi els intentàvem retenir asseguts i calmats però era bastant impossible, així que varem deixar que els infants interactuessin directament amb el conte, tocant la nina, relacionant objectes que s’explicaven amb sorolls, per exemple “ què fa el cotxe? Brum brum”. Al acabar el conte, es va proposar fer una reflexió de com havien vist la reacció dels infants, com s’havien sentit elles i com havien vist a la noia que explicava el conte alhora de fer-ho. Al principi va costar que les mares arranquessin però quan la noia va començar a lligar el que explicava amb les experiències personals de cadascuna de les mares, va ser més fàcil. Les mares explicaven com elles els hi explicaven contes als infants, com ho feien, si s’ho inventaven i complementaven amb coses significatives per els infants,etc. També van reflexionar sobre la seva infantesa, dels contes que els seus familiars els hi havia explicat i com elles ara els transmetien. Va ser molt interessant aquesta conversa i certes mares es van sensibilitzar més que d’altre i van participar més.

Per acabar van haver d’inventar-se un conte sobre el que elles volguessin i anar complimentant-lo totes juntes. El conte que  van crear parlava sobre el centre i com les havia acollit i ajudat en la seva situació. Es va veure el agraïment que tenien vers el centre i com havia canviat la seva vida.

Al acabar moltes mares van començar a marxar a tota pressa i les poques que van quedar van començar a parlar. Una d’elles va proposar de fer un dia al centre debats sobre temes que a elles els hi interesses. D’aquesta conversa va sorgir un debat força interessant. Una de les mares estava preocupada perquè l’any vinent la seva filla havia d’anar a l’escola i el fet que només hi hagués una professora per 20 infants li preocupava. El què de la conversa es centrava en les diferents opinions que optaven les mares i on es deixava intuir una mica el tipus de relació que mantenien amb els seus fills, unes més proteccionistes i altres més experimentadores.  

 

Per finalitzar, les mares van marxar i la tècnica infantil i l’educadora social varem recollir el centre.