Punts positius i punts negatius

En la reunió d’equip que vaig assistir vaig poder observar una altra cara del treball en equip. A part d’anar tots a una en el treball en equip, també cal ser sincer i ferme amb els teus companys d’equip, i intentar millorar aquells aspectes que poden fer trontollar el treball en equip. Si en un membre de l’equip considera que algun dels seus companys està realitzant una tasca incorrecte, ho important es comunicar-se amb aquest company perquè ho sàpiga. Per això la comunicació és tant important en el treball en equip.

A més la manera en que es deien els punts postius i negatius, em va semblar molt adequada perquè a més proporcionava solucions i no simplement paraules, eren crítiques totalemtn constructives i per la millora del equip i del propi professional. Alhora de treballar en equip cal contemplar aquestes aspectes i actituds per a la millora de la dinàmica d’aquest.

8 de Maig

Aquest dia no varem quedar a la mateixa hora de sempre, sinó  a les 8.ooh del matí ja que  havia estat convidada a una reunió d’equip.

La reunió es centrava bàsicament en dos punts; la preparació de la festa de la família que era el dia 15 de Maig i en una revisió de curs a nivell de professional. En el primer punt jo vaig estar bastant passiva, ja que tampoc tenia gaire a dir, eren qüestions més de caire organització i de distribució entre les professionals del centre; quin material comprar, qui el comprava, quan,etc. En el segon punt vaig començar a ser activa, a més perquè se’m va demanar participació. Es revisava a cada un dels professionals dient els seus punts positius i els seus punts negatius. La veritat que va ser molt interessant i els professionals entre ells eren molt  sinceres tant en punts positius com negatius, a més d’oferir solucions als punt negatiu per no deixar-ho solament en paraules. També se’m va revisar a mi a nivell postiu, ja que a nivell negatiu totes van arribar a l’acord de que no ho podien veure si hi havia punts negatius en tant pocs dies i amb aquesta freqüència.

La resta del dematí en el centre es va desenvolupar com qualsevol altra; les mares i infants anaven arribant, per un costat mares esmorzaven i per l’altre els infants jugaven. Jo no vaig poder estar present en la dinàmica del matí, ja que tenia que acabar de concretar certs documents i informacions per poder realitzar la memòria. Realment en el projecte de Creixem Junts, vaig poder trobar tota la informació necessaria per fer  la memòria i la meva tutora estava tot el temps disponible per a mi i per ajudar-me a confeccioanr la memòria, fet que vaig valorar molt positivament.

Els professionals fora del centre

Un cop els professionals estan fora del centre, les funcions i tasques d’aquest canvien o al menys varien de certa manera. En primera instància la Tècnica Infantil no va venir al Zoo, ja que com les mares estaven tota l’estona amb els seus infants i era una activitat per compartir més en família i no per separar infants de les sevs mares, la Tècnica no va venir. Les educadores en el Zoo realitzavem funcions i tasques d’acompanyament, però no a les mares només, com en el cas del centre, sinò a les  famílies, al conjunt. Les educadores motivaven a les mares a que llegissin els cartellets dels diferents animals per així ensenyar d’on venien, com eren o com es deien. 

Els professionals eren els mateixos del centre, menys un la tècninca, però les tasuqe si funcions que desenvolupavem en aquell espai no eren les mateixes ni les pertinents, fet al qual les educadores es van saber adpatar molt bé i desenvolupar en aquell espai les funcions pertinents i no les del centre.

Mares i fills

En el Zoo vaig poder observar una relació sòlida entre mares i fills. Les mares estaven tant il·lusionades amb la sortida que ho transmetien als infants, ja que són alguns molt petits i no sabien ni on estaven. Cap mare volia que el seu fill es perdés aquell esdeveniment i els esdeveniments que succeïen en el Zoo. Es  mostrava com les mares volien que els seus fills veiessin tot allò, ja que era un moment especial. Eren com ganes d’ensenyar els diferents animals. No sé com redactar-ho, però la il·lusió que es veia tant en els ulls de les mares com en els dels infants i veure aquestes ganes d’ensenyar-li tot allò que els envoltava, va ser gratificant.

24 d’Abril de 2008

Aquest dia era especial, no realitzavem la dinàmica normal de cada dia en el centre, ja que aquell dia marxàvem al Zoo! Vàrem quedar al matí al centre, per tal d’agafar tot el material necessari, i més tard van començar a arribar les mares totes equipades per marxar al Zoo. Hi havia una gran expectació i il·lusió per anar al Zoo, tant per part dels infants com de les mares.

Ens vàrem posar en marxa i vam anar a buscar el tramvia. El viatge en tramvia va ser peculiar i una mica cridaner, ja que les mares es paralaven cridant de punta a punta, tot i que les educadores intentessin controlar els seus tons de veu, però era bastant impossible. Al arribar allà, vàrem fer cua per pagar les entrades i vam entrar. Les mares només van pagar 5€, la resta, el transport i la resta de l’entrada, ho pagava el centre. Aquest fet va ser una oportunitat, ja que gairebé totes les mares tenen problemes econòmics i per tant, si l’activitat haguès tingut un cost més elevat moltes mares i famílies no haguessin anat.

Un cop dins del Zoo vam fer un petit recorregut per ell i informant-nos dels espectacles que es feien per tal de ser-hi present. Vam arribar al Zoo a les 12.30h aproximadament i les famílies i professionals es quedaven tot el dia, fet que va fer que jo no pugues gaudir gaire de l’experiència del zoo, ja que havia d’anar a treballar. L’estona que vaig estar amb elles al Zoo va ser molt divertida, a més va ser molt interessant veure com els hi transmetien aquella il·lusió als seus fills i filles.

Va ser una sortida adequada i pertinent, ja que va trencar la dinàmica del centre i va motivar i il·lusionar tant infants com a mares, a més va fer sortir a les mares del seu entorn habitual, cosa que moltes fa molt que no fan.

La Tècnica i els infants

És cert que els infants del centre són molt moguts i inquiets, i realment costa de controlar-los, però la tècnica infantil ha establert una relació especial amb cada un d’ells que fa que els infants l’atenguin si ella demana atenció, és a dir, seguir les seves indicacions.

 Crec que aquesta relació educativa tant propera entre infants i Tècnica, que no s’ha donat entre tots els infants amb les altres educadores socials, s’ha esvevingut gràcies  ala constància de la tècnica ha estar al seu costat, a preparar activitats per ells, a estar atenta per ells,etc. És un èxit aconseguir que tots els infants, on hi ha alguns amb cert problemes d’autisme per exmple, s’asseguin al voltant d’una taula amb tranquil·litat i estiguin disposats a fer un activitat preparada, deixant de banda el seu propi joc.

17 d’Abril de 2008

Com cada matí de pràctiques, a les 9.00h estic a la porta del centre, on en el despatx m’espera la Tècnica Infantil que està preparant l’activitat per aquell dia; farem un taller. El taller consistira en pintar un tros de cartró en forma de rosa, dels colors d’aquesta, ja que la diada de Sant Jordi està aquí al costat.

Comencem a preparar les taules, tot i que jo torno a pujar per acabar de mirar-me el projecte i veure que és el que em falta per poder fer la memòria. La veritat encara no entenc perquè no em deixen fer fotocòpies de certes parts si me les deixen copiar a mà, serà qüestió de gastar tinta.

Comencen a arribar les mares i les rebem la Tècnica i jo, ja que les altres dues educadores encara no han arribat. Comencem a preparar l’esmorzar pels infants i ha esmorzar i xerrar amb les mares. Una mare ve preocupada per problemes amb la seva ex-parella i la custòdia de la nena. Arriba l’Educadora Social i Directora del centre i ens informa que avui vindran uns nois i noies italians, que estudien un mòdul d’Integració Social, a conèixer el Creixem junts. Les mares es ruboritzen i alerten a la resta de mares que van arribant de la presència dels italians.

La dinàmica del matí és ben similar a la resta de matins; les mars esmorzen a la taula mentres xerren entre ells duran tot el matí i els nens juguen en la zona de jocs, fins que la Tècnica els crida per fer l’activitat preparada. L’arribada dels italians va causar furor entre les mares, que van anar directes a ells per parlar-hi. Tot i no entendre ni parlar el italià, les mares els conviden a pasar, a seure i a esmorzar amb elles. Els italians eren bastant tímids, fet que contrarestava amb les actituds més relaxades i distenses de les mares. Al llarg del matí els italians es van anar repartint entre les mares i els infants. A causa del mal dia que feia, moltes mares van aprofitar que parava de ploure per marxar, fet que va suposar que al final només quedessin dues famílies.

Al acabar i marxar totes les famílies, les vàrem acompanyar fins la porta conjuntament amb els italians i els vàrem acomiadar. Tot seguit vàrem recollir i netejar la sala.

3 d’Abril de 2008

Llevar-me per anar a pràctiques cada dia es fa més feixuc. Els primers dies estava molt motivada i em llevava energètica amb ganes d’anar al centre. Últimament em dóna com mandra anar al centre, si sóc sincera.

 

Vaig arribar al centre a les 9.00h del matí i la tècnica infantil i jo varem parlar sobre que faríem aquell dia, ja que venia un noia a explicar contes, la qual havia estat alumne de pràctiques del centre.

Com cada dijous, la tècnica infantil i jo varem preparar la zona d’esmorzar i la de joc, on posem algunes joguines pels infants.

Les mares van anar arribant poc a poc, totes mogudes per el interès i la crida d’atenció de la visita d’una conta contes.

Els primers moments, van ser els rutinaris del centre; els d’esmorzar. Les mares es varen anar ajuntant al voltant de la taula, mentre els infants anaven a la zona de joc. Va costar una mica mobilitzar-les cap a la sala contínua per tal de fer la sessió, però les educadores i les tècnica les varen començar a motivar i elles van respondre positivament.

 

Varem canviar de sala, tant infants com mares. Va ser una mica difícil perquè tothom estava com esverat i no estaven molt predisposades a una sessió de tranquil·litat, com era la que estava planificada.

La sessió era de conta contes. Per començar la noia va explicar un conte infantil amb el suport d’una nina, on tots els nens estaven asseguts en uns matalassos al terra. Els infants són molt petits i es van mostrar una mica inquiets, era difícil mantenir-los asseguts.

Al principi els intentàvem retenir asseguts i calmats però era bastant impossible, així que varem deixar que els infants interactuessin directament amb el conte, tocant la nina, relacionant objectes que s’explicaven amb sorolls, per exemple “ què fa el cotxe? Brum brum”. Al acabar el conte, es va proposar fer una reflexió de com havien vist la reacció dels infants, com s’havien sentit elles i com havien vist a la noia que explicava el conte alhora de fer-ho. Al principi va costar que les mares arranquessin però quan la noia va començar a lligar el que explicava amb les experiències personals de cadascuna de les mares, va ser més fàcil. Les mares explicaven com elles els hi explicaven contes als infants, com ho feien, si s’ho inventaven i complementaven amb coses significatives per els infants,etc. També van reflexionar sobre la seva infantesa, dels contes que els seus familiars els hi havia explicat i com elles ara els transmetien. Va ser molt interessant aquesta conversa i certes mares es van sensibilitzar més que d’altre i van participar més.

Per acabar van haver d’inventar-se un conte sobre el que elles volguessin i anar complimentant-lo totes juntes. El conte que  van crear parlava sobre el centre i com les havia acollit i ajudat en la seva situació. Es va veure el agraïment que tenien vers el centre i com havia canviat la seva vida.

Al acabar moltes mares van començar a marxar a tota pressa i les poques que van quedar van començar a parlar. Una d’elles va proposar de fer un dia al centre debats sobre temes que a elles els hi interesses. D’aquesta conversa va sorgir un debat força interessant. Una de les mares estava preocupada perquè l’any vinent la seva filla havia d’anar a l’escola i el fet que només hi hagués una professora per 20 infants li preocupava. El què de la conversa es centrava en les diferents opinions que optaven les mares i on es deixava intuir una mica el tipus de relació que mantenien amb els seus fills, unes més proteccionistes i altres més experimentadores.  

 

Per finalitzar, les mares van marxar i la tècnica infantil i l’educadora social varem recollir el centre.

 

 

 

 

Monotema; el sexe

Sempre que fem tallers, moltes mares ni el realitzen i només es dediquen a parlar de sexe i relacions que han mantingut. Realment pot ser una espai molt beneficiós per parlar aquests temes però també crec que s’han de saber portar i controlar.

Quan jo hi estat present i les he escoltades, m’he adonat que no hi ha ningú que las moderi. És la conseqüència de que les educadores hi estiguin presents puntualment, ja que la tècnica infant està amb els infants. Jo només em sento espectadora d’allò que passa i si que algun cop he intentat aprofundir en les seves reflexions, però per por o vergonya retonen a lo més simple. Crec que aquest espais haurien d’estar més controlats i aprofitats per les educadores, ja que traurien grans resultats.

 

Un equip dividit segons les seves tasques

El centre o, més ben dit, projecte contempla tres professionals clares; les dues educadores socials i la tècnica infantil.

Una de les dues educadores, en els dies de pràctiques que jo assisteixo al centre, està al despatx, suposo que fent paper i gestions referents a les mares i al centre. A més, l’altre educadora va pujant i baixant del despatx a la sala on estan les mares. Suposo que suposa moltes tasques el centre i les mares i que per això aprofiten els espais que estem la tècnica infantil i jo, per poder avançar feina.

De totes maneres, sento que hi ha una manca de suport d’equip i de divisió clara de les funcions. És a dir, entre les dues educadores si que ho ha un gran suport i treball en equip, però en canvi, a visió personal, la tècnica infantil camina més per altres camins. És a dir, fa feina que crec que haurien de fer totes tres. Ella passa les actes, posa la taula, pensa el tallers, recull la sala,etc. A títol personal, crec que és una feina que haurien de fer totes tres, però també desconec quines tasques i quina complexitat tenen aquestes que desenvolupen les educadores.