Educadora social vs. Tècnica infantil

El primer dia no vaig tenir temps d’observar realment quines eren les tasques de les educadores en aquest recurs i el segon dia tampoc van quedar gaire clares. Ben bé va tenir el mateix caire voluntari que l’altre vegada ( amb caire voluntari em refereixo a la tasca de parar taula, esmorzar amb les mares i jugar amb els nens). Tot i que continuava tenint aquest dubte de no saber ben bé la tasca, em va sorgir un de nou; quina era la diferència entre les tasques i funcions de l’educadora social i les de la tècnica infantil. Si més no desenvolupaven una feina bastant similar per no dir del mateix caire. Pot ser la tècnica infantil només tenia funcions amb els infants, però interactuava de la mateixa manera que l’educadora; seient a taula i esmorzant amb elles.

Només érem tres al recurs; la tècnica infantil, l’educadora i jo, ja que l’altre educadora està de baixa. Pot ser el fet de no tenir tot l’equip feia que certs professionals haguessin de desenvolupar feines no prèviament definides per elles.

Ara sí gaudim junts.

Si en relació a l’espai “Gaudim junts” tenia certs dubtes si realment aquest títol era pertinent, aquest segon dia vaig poder posicionar-me. Crec que aquest taller estava més pensat perquè les mares o àvies pugessin interactuar més amb els infants en el taller. Aquest consistia en enganxar arròs en un sol dibuixat un paper. La cura que s’havia de tenir en no passar-se amb el pega o controlar la quantitat d’arròs que es posava, combinat amb somriures i satisfacció dels treball conjunts de mares i fills, va ser el resultat del taller. Vaig veure una relació educativa amb triple vessant; les educadores cap a les mares, les mares cap els infants i les educadors cap els infants. Crec que el fet de que totes tres figures compartissin una mateixa motivació, com era que el taller sortís bé, va fer la bona relació i interacció entre tots tres.  Les mares que van venir estaven molts agraïdes amb les educadores per la tasca que fèiem i per com les tractaven a elles i als seus fills. Va haver un petit canvi de relació en consonància al grup de dones del primer dia. Crec que van veure la veritable finalitat del recurs, no pas de ser una escola bressol o un cangur, sinó de crear espais per poder créixer ( de diferents formes i a diferents ritmes) tant mares com fills.

14 de Febrer de 2007

Si al primer dia de pràctiques no va haver-hi una gran motivació final, en el segon tampoc es va donar el cas. Per motius varis, la meva tutora i jo varem acordar el canvi d’horari, en comptes de 9:30h a 14:30h, entrar 30 min abans per poder sortir abans. L’estona que es dóna entre les 9:00h i les 10:00h no m’ha quedat gaire clar quina utilitat té o si més no, quina feina es desenvolupa en aquella hora. La setmana passada havíem acordat que el proper dia faríem una ullada al barri, per tal de situar-me millor en el context on es desenvolupava el recurs. Coincidències que es van donar ( dia de vaga de professor, amb el qual s’esperava que el nombre de mares puges, a més de la pluja), va fer que aquella observació a nivell territorial es deixes per un altre dia. La dinàmica que es va seguir va ser del mateix estil que el primer dia; primer les educadores i jo varem parar la taula per esmorzar i varem habilitar la zona de jocs per només arribar els nens pugessin anar. El pensament previ que hi havia en relació al nombre de mares que vindrien amb els seus fills per el tema de la vaga de profes, va ser fals. Aquell dia només van venir una mare amb els seus dos fills i dues àvies amb els seus nets ( no eren les mateixes usuàries que el primer dia). Tot seguit varem fer un taller d’arròs sobre paper i al finalitzar aquest varem recollir la sala i pujar al despatx. Creia que era el moment per començar a qüestionar sobre certs dubtes que tenia pel cap des de que havia arribat al centre, però per coincidències ( tenien una reunió al consorci l’educadora i la tècnica infantil),només vaig tenir temps per demanar informació per a la memòria i fer una breu ullada al projecte.

Gaudim junts?

El fet de tenir espais poc reglats, com potser un esmorzar ajuda a emergir informacions que en altres contextos potser no coneixeríem de les usuàries.

Hem va sorprendre molts comentaris de les mares cap a les educadores, sobretot alhora de fer el taller. Frases com “Cuidame al niño que sinó no puedo hacer el taller!”, em van sorprendre ja que pel que jo havia entès aquell centre estava plantejat des d’una òptica de unió entre mares i fills, de crear espais per viure aquests moments.

De fet el títol del dijous és “Gaudim junts” i la situació que es va donar era mares per un cantó relaxant-se i xerrant amb les seves companyes i una educadora i una tècnica infantil fent-se càrrec dels seus fills. Si es cert que vaig veure una relació d’estima entre usuàries i educadora i alhora de respecte, però a vegades es podia intuir que les mares no anaven allar per gaudir amb els seus fills si més no per relaxar-se. La meva relació amb elles va ser molt suau i en petites dosis. Vaig estar bastant d’observadora i veient quin tipus de relació mantenien entre elles i amb les educadores. Però les pròpies usuàries em volien fer partícip de les seves preocupacions i temes a debatre, i em feien participar activament. Suposo que per aquest fet, a les dues hores entre esmorzar i taller, em vaig sentir mol acollida per les mares i no gens rebutjada.

Educadora social o voluntària? (7 de Febrer de 2008)

Al llarg de la primera jornada de pràctiques em vaig qüestionar si això era ser educadora. Evidentment el fet d’esmorzar amb les mares, una situació tant summament quotidiana que vivim tots, segur que té el seu què, una finalitat, segur que serà una vida per aconseguir informació que d’altres bandes no es trobaria o que ens pot ajudar a altres coses,etc. però no ho vaig veure.

 Suposo, com ja he dit, que va ser el conjunt de casualitats que va fer que aquell dia no em poguessin impregnar de tot el que és el centre, funcions, dinàmiques,etc.

Però, si més no la primera impressió que tinc de la funció de l’educador/a social en aquest centre crec que és totalment equiparable a la d’un voluntari, en el sentit que no cal una formació, una carrera universitària per poder desenvolupar-la.

 He posat grans expectatives en el proper dia de pràctiques, per tal de veure reflectida clarament les funcions i tasques de l’educador/a social i la justificació de tot els actes.

Primer dia! (7 de febrer de 2008)

Les pràctiques es situen al centre materno-infatil Creixem junts, al barri de la Mina, Sant Adrià del Besòs. A aquest centre venen mares gitanes a gaudir d’estones compartides amb els seus fills, a més de rebre ajudes per gestionar certes problemàtiques; contacte del centre amb serveis socials, etc.  

En el primer dia de pràctiques es va amb moltes expectatives i ambicions; amb ganes de treballar, d’aprendre, d’observar… és a dir, de veure en la realitat tot allò que duus un any i mig estudiant. Pot ser, si estàs treballant en el camp social el fet de fer pràctiques pot ser un nou horitzó per descobrir, però en el cas de no haver tastat res d’aquest món, el primer contacte pren una gran importància.Si més no mai he treballat en el camp social, si en el camp del lleure que en certes situacions pot tenir una aproximació, però no com a professional del camp social. Amb tots aquests pensaments vaig arribar al centre sense saber certament que hem trobaria.

La primera cosa que em va sorprendre d’aquell centre era on estava ubicat, no pas per estar en el barri de la Mina, si més no per estar en un Centre Cívic. De fet, no seria en tota la seva plenitud un centre, sinó un projecte que utilitza un despatx i una sala del Centre Cívic.  Varem començar la jornada parant taula per tal d’esmorzar amb les mares que anirien arribant. Un conjunt de casualitats va fer que gairebé tot el matí el passes amb una noia que venia a fer una substitució puntual d’una educadora i que només portava un dia al centre. Aquell dia venien tècnics del ministeri d’educació i per tant, la meva tutora de pràctiques i la tècnica infantil van haver d’atendre’ls.

Poc a poc van anant arribant mares. Tot seguir varem esmorzar i, en un ambient distens, varem parlar de les seves preocupacions. Mentre les mares esmorzaven els nens jugaven a un raconet de la sala amb una educadora i la tècnica infantil. Al acabar l’esmorzar, sense que les mares recollissin la taula, varem passar a una altre taula per fer un taller de diver-màgic mentre els nens feien un taller de plastilina. Suposo que era la situació d’aquell dia i el fet de que les referents estiguessin ocupades va fer que no trobés el què, la justificació a certes activitats com esmorzar, els tallers, etc.

Quan van finalitzar el taller, les mares depressa volien marxar i intentant fugir de l’hora de recollir; simplement van agafar els nens, els van ficar al carrer i van dir un fins demà.Les dues educadores, la tècnica infantil i jo ens varem dedicar a recollir la sala perquè quedes apunt per la ludoteca que a la tarda havia d’utilitzar aquella mateixa sala. Varem pujar al despatx i varem recollir en el diari tot el que havia succeït i que havíem fet aquell dia. D’aquest moment tenia una gran expectativa, pensava que seria el moment de justificar totes aquelles accions que havia fet al llarg del dia i no s’havia perquè, o si més no reflexionar una mica. No va ser com vaig pensar, i varem fer el diari amb una mica de pressa i essent bastant pràctics i poc reflexius.   

Per tancar, em quedo amb la sensació que vaig tenir al sortir del centre; de incertesa, sense saber si havia estat aquesta dinàmica era per un dia puntual, o bé seria la dinàmica que m’esperava al llarg d’aquests mesos.

 

 

   Resultat del taller de diver-màgic.

¡Hola, mundo!

Welcome to WordPress.com. This is your first post. Edit or delete it and start blogging!